La mort del processisme

El conseller Santi Vila (que si finalment és alcaldable per Barcelona farà que la competició a la capital entre Colau, Collboni i ell mateix sigui entre polítics de primer nivell) diu que l’autonomisme és mort. I és cert. L’Estat de les autonomies s’ha de revisar perquè ja no cohesiona el conjunt d’Espanya.
No és menys cert que mentre l’autonisme és mort, el processisme també. L’estrategia d’hiperventilació, èpica i crida a la desobediència on tots els anys estem a tocar de no sé ben bé què no ha transformat absolutament res. Ni tan sols les majories favorables o contràries a la independència, que estan estancades i dividides en parts iguals.
Fan bé el PDECAT en reflexionar sobre com encarar el futur. No deixaran de ser independentistes, però si que hauran d’assumir que no és sostenible ni plantejar qualsevol canvi d’estatus amb instruments sense garanties, ni que les institucions diguin que no respecten les regles del joc, ni reposar l’estabilitat en els qui tenen pulsions anarquistes.
El camí els hi va marcar ERC, que durant els darrers 40 anys no van deixar de ser independentistes, però res els hi va impedir que quan hi ha hagut voluntat d’entesa s’hagin implicat en la governabilitat d’Espanya.
[àudiocomentari emés a RAC1]

Comparteix-ho!